La CUP Crida Constituent i diversos sindicats i col·lectius de la comunitat educativa es van reunir ahir per abordar les reivindicacions del sector en aquest àmbit per tal de traslladar al conseller d’Educació, Josep Bargalló, exigències concretes per fer front a la crisi actual. A la trobada, la CUP-CC també es va comprometre a mostrar el suport a les seves demandes de cara al Projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Els assistents a la reunió van ser el diputat Carles Riera i representants del grup de treball de la CUP, la FAPAC, del SEPC, de la USTEC, I-CSC, UGT, CGT i professorat de secundària. 

Entre tots els actors participants es van consensuar un seguit de mesures d’urgència, previstes en les esmenes presentades per la CUP-CC a la llei de mesures dels Pressupostos 2020 i enfocades a revertir els efectes de la rebaixa dels pressupostos de la Generalitat en matèria educativa durant els darrers anys. Entre aquestes mesures d’urgència, la CUP, sindicats i col·lectius fan èmfasi en la necessitat de restablir l’horari lectiu per a tot el personal docent anterior a les retallades i augmentar-ne el professorat en conseqüència. Si les esmenes 24 i 34 presentades per la CUP a la llei de mesures s’aprovessin al ple de debat de pressupostos, significaria l’augment de 3.000 docents pel curs 2020-21. 

Representants de l’àmbit educatiu també han denunciat que la conselleria d’Educació no ha informat adequadament a les treballadores sobre les mesures preses en relació a l’actual crisi i que enlloc d’això, aquestes indicacions han estat traslladades a través dels mitjans de comunicació, fet que ha contribuït a generar desconcert a estudiants i famílies. 

Bateria de propostes de la CUP en matèria d’educació

Pel que fa a la docència no presencial, la CUP-CC ha compartit amb la comunitat educativa que la situació extraordinaria ha de passar per sobre dels currículums i per tant, cal que es dissenyin eines que garanteixin l’equitat de l’alumnat en l’ensenyament i aprenentatge durant el confinament, sense que cap infant o jove resulti perjudicat per les desigualtats socials. 

Ens anticapitalistes han volgut posar sobre la taula que la xarxa educativa que ofereix ensenyament presencial no està pensada per desenvolupar i implementar classes telemàtiques. El fet d’enviar tasques via telemàtica generarà encara més distanciament entre els centres privats-concertats i els públics, i per tant, agreujaria la bretxa digital ja existent. D’altra banda, cal tenir en compte que moltes estudiants no disposen de suport per resoldre dubtes sobre les tasques que es demanen: el capital cultural de les famílies es converteix, doncs, en una altra font de discriminació i segregació classista. 

D’altra banda, també es reivindica que és urgent relaxar els objectius i els criteris d’avaluació qualificadora del curs 2019-2020 i que aquests s’ajustin a allò que s’ha ensenyat. Sindicats i organitzacions exigeixen protocols per identificar els casos d’alumnat amb NEEE i NESE i fer-ne el seguiment apropiat. 

Des de la crisi del 2008, el sector educatiu públic pateix un infrafinançament que afecta de manera directa la seva qualitat i precaritza tant a les treballadores com a les estudiants. A part de les retallades, la doble xarxa de centres públics i privats, finançats en bona part amb diners públics, i l’entrada de diverses empreses privades als centres educatius, han contribuït al malmetement d’un sector que ha de ser prioritari per la societat.