El nostre 9 d’Octubre sempre ha tingut un matí i una vesprada.  El matí és el de la “Processó Cívica”, amb la Reial Senyera que, com sempre, baixava recta i sense inclinar-se per a que a sota trobara aixopluc la trama Gürtel, el cas de la cooperació, la visita del papa, la condemna a mort del Cabanyal i tota la resta de desastres que unflaven pit i ofrenaven noves glòries a Espanya per a les càmeres de Canal 9. 

La vesprada, per contra, sempre ha estat el temps de la reivindicació i de la lluita.  Era el temps del fos en negre, de la transició al silenci dins la permanent manipulació mediàtica.  Era el temps de l’assetjament per part de les autoritats polítiques, de la persecució i la repressió.  La vesprada era un temps amb molts i diversos espais.  La vesprada unificava encara que no es volguera.

Era abans de “la crisi”, aquesta paraula amb la que ho volen justificar tot, sota la que també es volen amagar ara que la Real Senyera ja no dóna més de si, ara Canal 9 ja no és la seua agència publicitària, sinó un dipòsit de proves que volen destruir abans que ja no estiguen al seu abast.    Per contra, ha normalitzat la vesprada, la confluència, que totes i tots puguem estar colze a colze al costat de persones que van a ser desnonades, de migrants perseguides, de la gent de la sanitat i l’educació…  

El País Valencià bull en mobilitzacions en contra de la misèria imposada, per cridar la veritat front a les seues manipulacions i mentides, front a la seua desfilada de la corrupció i el mal govern, del tripijoc comissionista i el saqueig milionari.  És el nostre dret a decidir que ocupa el carrer.  Gent que diu coses distintes i que s’ajunta per a dir el mateix, que ix al carrer i participa per a construir una alternativa al vell model basat en la imposició, l’espoliació i l’explotació més mesquina, al dictat del Banc Mundial, l’FMI i el Banc Central Europeu.

Persones que prenen consciència i exerceixen el seu dret a dret a decidir i que tenen al seu davant l’opció d’engegar un procés il·lusionant per un nou marc de relacions polítiques i socials, on el poble del País Valencià tinga l’última paraula sobre el tipus de societat que vol bastir.  Perquè no és cap opció la de continuar assumint l’espoli econòmic de l’estat espanyol, l’autèntica causa que ens condemna a la “crisi”, a la precarietat, l’atur, les retallades…  

Això és el que el poble va exigir a la immensa manifestació de l’11 de setembre a Catalunya.  Això és el que està en joc amb el referèndum del 9 de novembre.  Això és el que l’estat espanyol vol impedir de qualsevol forma.Ha estat un llarg camí fet per la gent, que ha desbordat totes les barreres i imposicions.  La PDaD del País Valencià tornarà a mostrar el seu suport al poble de Catalunya, com va fer l’11 de setembre des del tram 27 de la V i com va fer l’any passat amb la cadena de Vinaròs.  Per camins diferents, votareu i votarem!

Per a la celebració del 9 d’Octubre, exigim i practiquem el Dret a Decidir, la gran oportunitat que tenim com a poble per a construir un País Valencià subjecte polític ple de drets individuals, socials i col·lectius.