100000 persones per TV3 a València

Aquesta ha estat una de les manifestacions més importants de la diada del 25 d'abril dels darrers anys. Més enllà de la reivindicació que obria la marxa sobre el dret a rebre TV3 al País Valencià, el clima de la convocatòria evidenciava el rebuig frontal d'una part important de la ciutadania contra un govern a qui molts ja comparen amb els governs de Mubarak o Berlusconi.


Titulars de premsa de la manifestació d'ahir:

MANIFEST de l'ESQUERRA INDEPENDENTISTA:

' CONSTRUÏM LA UNITAT POPULAR CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS '

 

Amb motiu de la Diada del 25 d'Abril, milers de persones eixim als carrers de la nostra benvolguda València per reivindicar un futur lliure i digne de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. Aquest anhel és si cap més fort enguany perquè, objectivament, les nostres condicions de vida com a persones treballadores, i com a majoria social, han empitjorat.

 

La reforma laboral, la retallada de les pensions, la reducció de la despesa en educació, sanitat i serveis socials,... en definitiva l'aprofundiment en la via neoliberal, dibuixa un panorama de precaritetat, explotació, i misèria pel conjunt de la classe treballadora i la resta de classes populars.

L'estat espanyol, a l'igual que la resta d'estats de la Unió Europea, ha imposat unes dràstiques retallades en els nostres drets socials. El fet que aquestes dures mesures hagen vingut imposades sense tindre en compte l'opinió de la població a la qual anaven adreçades denota el caràcter antidemocràtic d'aquestes institucions. Ras i curt, es premien els interessos de la banca i les grans empreses sobre els del poble.

Sense sobirania política els Països Catalans no som amos del nostre futur, restem en la minoria d'edat, a mercè d'allò que des de Madrid o Brussel·les es decidisca. Sobrer és dir que els Països Catalans no disposen plenament dels seus recursos econòmics donat l'ingent espoli colonial al que es veuen sotmesos. Però és més, a hores d'ara, les autonomies de l'estat espanyol es troben econòmicament intervingudes per l'estat. Això implica que es vegen forçades a precipitar retallades pressupostàries que una vegada més afecten als nostres drets socials (sanitat, educació,...).

Al País Valencià se suma a això la nefasta gestió econòmica del Partit Popular que durant anys ha apostat per les grans obres i els grans esdeveniments amb la intenció de potenciar el turisme i l'especulació. Tard o d'hora la taronja havia de deixar de donar suc i la crisi mundial ha coincidit ací amb l'esclat de la bombolla immobiliària. En un context dramàtic a nivell social, amb més de 500.000 persones desocupades, amb un 50% de joves en atur, el PP es troba amb que ha dilapidat els diners públics en fastos i obres faraòniques que s'han demostrat social i econòmicament inútils. Ara, ens toca pagar a tots i totes, la factura en forma de precarització de la sanitat i l'ensenyament, un fet que ve de lluny i que en els propers anys s'accelerarà en benefici de la privatització dels serveis públics.

Aquest naufragi social i econòmic, s'uneix als múltiples casos de corrupció que esguiten a la dreta de nord a sud del País Valencià. Aquestes són les vergonyes que el PP vol tapar amb la desconnexió de TV3, únic canal d'abast comunicatiu d'àmbit nacional. En aquest cas, els conservadors utilitzen el blaverisme, l'espanyolisme, per retallar els drets lingüístics i la llibertat d'expressió, per dividir els valencians i fer-nos així empassar tot plegat de manera més fàcil.

En aquest context de crisi, l'estat espanyol aprofitarà per retallar tot allò que des de Madrid es veja com a prescindible. S'orquestra una recentralització de l'estat amb l'excusa de reduir el dèficit. L'estat és conscient que l'efecte narcòtic de les autonomies sobre els Països Catalans i la resta de nacions minoritzades, s'esgota i ha de canviar d'estratègia. Les darreres sentències del tribunal constitucional en són un exemple del nou panorama que comença albirar-se. En els propers anys dos projectes antagònics s'enfrontaran: les retallades nacionals o la conquesta de la independència.

L'esquerra independentista lliurarà aquesta batalla perquè considerem un dret inalienable l'accés a la sobirania nacional. Això és volem poder decidir ací, i sense necessitat de demanar permís a cap poder foraster -ni a Madrid, ni a París, ni a Brussel·les-, sobre els aspectes que afecten a la població dels Països Catalans. En aquest sentit considerem que el procés de construcció nacional ha de fer-se en paral·lel al desenvolupament d'una democràcia participativa on les classes populars siguen les vertaderes mestresses del seu futur. Lluitem pel socialisme, perquè equival a la democràcia, perquè volem una terra de persones lliures on l'economia estiga al servei de la majoria social i no al servei del capital.

Per fer possible tot això cal sumar esforços, cal organitzar-se a tots els pobles i tots els barris del país, en tots els fronts possibles: polític, juvenil, sindical, estudiantil, feminista, ecologista, municipalista, antirepressiu. La CUP té el repte al País Valencià de realitzar la tasca municipalista. Cal perseverar i enfortir una base social activa i crítica, amb humilitat, colze a colze, amb els i les nostres veïnes, amb els i les nostres companyes de feina, d'estudis,... Perquè tots ho podem tot. La lluita és l'únic camí!

Independència Socialisme Països Catalans

Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional)

Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI)

Maulets, el jovent independentista revolucionari

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Coordinadora Obrera Sindical (COS)