Manifestació 16A: VOLEM TV3 !!!!

El músic de Vinaròs Carles Santos obrirà l’esmentada manifestació, dirigint una banda de música, també com a mostra de suport a la llibertat d’expressió i a Acció Cultural. La participació de Santos pretén donar-li un caràcter festiu a la convocatòria, malgrat la gravetat dels motius que la provoquen, i animar així als valencians i valencianes a participar-hi.


 

'Comunicat de Lluís Llach'

Veient que la decisió de participar a l’acte que es celebrarà el dia 16 d’abril a la ciutat de València, cantant algunes cançons a favor de la llibertat d’expressió al País Valencià, ha aixecat algunes especulacions sobre el meu futur, faig aquest escrit per correspondre a l’interès de molts amics i mitjans.

En primer lloc voldria aclarir que la participació en l’acte és la meva manera concreta de militar aquell dia a favor d’un dret fonamental, que semblaria que amb l’ajut de les lleis es pot conculcar, com és el dret a la llibertat d’expressió.

També em serveix per confirmar la meva solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià que des de fa molts anys és un objectiu prioritari del govern del PP en la seva llarga voluntat d’anorrear tots el signes catalans de la identitat valenciana.

Finalment, perquè em temo que darrera de tot això arribarà la utilització matussera o para-feixista de les lleis, per mirar d’iniciar un maniobra legal, que no legítima, i econòmica, per tal de desballestar una eina social i cultural que els molesta per l’èxit amb que des de fa uns anys ha irromput en el bategar cívic de la ciutat de València i de tot el País Valencià, com és l’edifici Octubre i totes les activitats que hi palpiten.

Dit tot això, aquesta no és una tornada professional als escenaris, ni l’inici d’un retorn a una carrera amb afany de continuïtat. Per coherència amb una decisió pressa, durant aquests anys he hagut de dir que no a moltes demandes de col·laboració, sovint per causes que em són molt properes. Em sap greu, i el fet de que hagi dit que sí a l’acte de València, espero que no sigui pres com un greuge comparatiu per la molta gent que lluita contra problemes molt urgents que avui ens assetgen.

Des d’abans de retirar-me sempre havia manifestat que deixava la porta oberta a retornar algun dia als escenaris. No és aquest el cas. En la defensa de quelcom que m’és tan essencial com la llibertat i la cultura, jo no torno d’enlloc perquè no m’he mogut mai del mateix lloc. Seré un més dels que anireu a la manifestació, que en un moment determinat haurà de prendre la paraula.

Gràcies i això és tot fins aquell dia.